El postscrip defineix aspectes com ara l'orientació del paper, la mida, la quantitat d'elements i la siuació d'aquests a la pàgina. Tot això es realitza mitjançant una sèrie de comendaments.
Per desxifrar aquests documents generats, existèixen una sèrie d'"intèrprets", que són els dispositius capaços d'entendre el llenguatge postscript i resteritzar-lo (es a dir, desxifrar-los) Poden ser les impresores, les filmadores o un intérpret virtual, com per exemple l'Adobe Distiller, una aplicació de la casa Adobe que va inclós amb el paquet CS3, i que en lloc d'imprimir un document o un fotolit, (com fan les impresores o les filmadores postscrip) creen un arxiu del tipus PDF (Portable Desktop Format).
Portable File Document (PDF)
El postscript va ser crear al 1982 per Adobe Systems. Els seus creadors van ser els senyors John Warnock i Chuck Geschke. La idea ere crear un típus d'arxiu que fos possible llegir des de qualsevol ordinador. Adobe Systems ja utilitzava el postscript, que els permetia descriure els documents, i de l'Adobe Illustrator que ja permetia obrir fitxers postscript simples. Adobe va millorar aquests dos aspectes creant un nou format de fitxers que van anomenar PDF, que eren les sigles de Portable File Document, un tipus de postscript optimitzat. A més a més, van desenvolupar un conjunt d'aplicacions capaces de crear i llegir aquests fitxers.Les primeres màquines que interpretaven PDF i postscript van ser les impresores Lasser Writter, de Apple, i les filmadores Linatronic de Agfa.
L'Adobe Distiller és un interpret que desxifra els postscripts i crea documents en PDF d'aquests arxius. Quan iniciem el programa, haurem d'arrosegar l'arxiu postscript i automàticament ens crearà un PDF on teniem l'original. El PDF no és més que un arxiu postscript un cop ha estat entès, endreçat i ordenat. 
